Con la boca abierta és un projecte molt personal de Cristina García Rodero que neix de l'observació en el propi procés del seu treball. Es tracta d'una particular retrospectiva temàtica que travessa pràcticament tots els llocs i temes en els quals l'autora ha centrat la seva atenció en aquest mitjà últim segle.
A diferència dels ulls que són els grans protagonistes de tot rostre, la boca, encara que posseeix una gran quantitat de músculs que la converteixen en un òrgan riquíssim en formes en relació amb les emocions, no és normalment tinguda tan en compte tot i que és la més perfecta traductora dels nostres sentiments. L'acumulació d'imatges de persones fotografiades amb la boca oberta i el que això suposava en relació amb tota mena de sentiments des d'excitació o entusiasme o a tota mena d'exclamació des de la més alta alegria a la més profunda tristesa, fa que sigui un element d'una riquesa de matisos que posa de manifest millor que res el sentiment de la persona. Boques obertes que fan que l'ésser humà entri en contacte amb la resta de l'univers: és la boca la que constantment fa que inhalem i exhalem i a través de l'aire dialoguem amb el tot al qual pertanyem. Boques obertes que ens aferren a la vida i ens fan dialogar amb tots els elements que la componen, boques obertes amb les quals exclamem, cridem, sofrim, ens alimentem, riem, badallem; tots els matisos possibles de sentiments condensats en aquest òrgan essencial on el sentir presa forma. Cinquanta anys de recerca artística sobre el cos i l'ànima humana a través d'aquest fil conductor que és observat com potser mai ho ha estat.
El resultat és un conjunt de fotografies que, a part de la seva gran qualitat formal, comparteixen cert caràcter expressionista, a vegades histriònic o grotesc, altres vegades més naturalista. Carnestoltes, festivals de música i festes populars se solapen amb tardes a la platja, cerimònies religioses o ritus espiritistes. “L'amplitud temàtica converteix aquesta sèrie en un curiós poliedre de les diferents facetes de la vida” explica Cristina García.
El treball es mostra a través del procés natural vital que s'inicia amb el plor i la boca oberta del ser que neix i acaba amb la ganyota de la mort. “Vaig decidir que anava a començar amb el plor de la vida, perquè la boca oberta també expressa sofriment. Però vaig triar un part perquè aquest moment en el qual el nen plora és el moment en el qual pot respirar per si mateix, que els seus pulmons no respiren a través de la mare, sinó per ell. Llavors vaig començar amb el naixement i vaig acabar amb la mort amb diferents situacions on hi ha gent amb la boca oberta. La veritat és que va ser divertit: hi ha sentit de l'humor, però també tragèdia, perquè la vida és un munt de coses”
El projecte va néixer en el CEART de Fuenlabrada a la fi de 2014 de la mà de Juan Carlos Moya i des de llavors ha anat ampliant-se de diferent manera fins a l'actualitat.
Amb aquesta especial exposició, comissariada per Juan Carlos Moya i Rafael Doctor, es comprimeix mig segle intensiu de treball de Cristina García Rodero i al seu torn inaugura aquest projecte galerístic nou a Barcelona, SELTZ by Ritter Ferrer, que pretén convertir-se en un referent essencial en la dinàmica cultural i artística de la ciutat.