Carlos Tárdez
El momento preciso
20 nov. - 17 gen. 2026
Els dies continuen tenint vint-i-quatre hores, però la seva mesura ja no sembla suficient. En un temps dominat per la pressa i la superficialitat, la pintura de Carlos Tárdez (Madrid, 1976) reivindica el valor de la lentitud, la contemplació i la pausa com a exercicis de resistència. El moment precís no al·ludeix només a l’instant representat, sinó a l’acte mateix de mirar, a aquest exercici conscient que exigeix una mena de desobediència davant del flux continu d’estímuls.
Tárdez proposa una reeducació del temps. Les seves imatges, d’aparença realista, no busquen l’exactitud formal sinó la ressonància emocional, el punt en què l’observació es transforma en pensament. Les seves obres no són narracions tancades, sinó detonants de memòria. No expliquen una història, convoquen les seves versions possibles.
La pràctica artística, en aquest context, es revela com un acte de resistència lúcida, alhora que un exercici inútil en aparença, però precisament per això essencial. En temps en què la utilitat és la mesura de totes les coses, l’art reivindica la seva inutilitat com a refugi del que és humà.
Els seus personatges, adolescents detinguts en gestos que encara pertanyen a la infantesa, encarnen aquest trànsit entre mons, el moment en què la innocència cedeix davant la consciència, quan el joc comença a barrejar-se amb la responsabilitat i la mirada es torna més reflexiva. En ells persisteix el desig de retenir allò perdut, de mantenir viva una forma de relació amb el món basada en la curiositat i l’emoció primària. Sens dubte, créixer no és altra cosa que aprendre a mirar de nou.
Cada obra de Carlos Tárdez mesura el temps d’una altra manera, no en minuts ni en jornades, sinó en intensitat, en la petjada que deixa l’experiència quan és mirada amb calma. La seva pintura ens recorda que encara és possible aturar-se, observar sense culpa, deixar que el pensament reposi en allò visible. I que potser aquest gest tan senzill és avui la forma més radical de llibertat.
José Luis Pérez Pont
